- LO VILET: ART -

Els Viletencs no som los únics que tenim un sentiment especial per aquest racó de l'Urgell. Lo poble ha despertant la inspiració d'algun que altre artista que passava per allà. Se'n poden trobar cançons, poesies, fotografies i imatges.

A continuació us presento les poesies de Gregori Satorres, recopilades en el llibre "La Vall del Corb Imatge i Poesia".

El poble	(Sense títol)

Baixares fins arran de terra	Terra ets un glop de veritat,
per escoltar més bé la seva veu;	ets amorosa i mai no enganyes,
descalç i espitregat al sol, ets llesca	et besa el sol, la pluja i el cel clar,
del pa flairós que no de manlleu.	en tu joiós s'arregla el gra
	i dius que sí als coscolls i les canyes;
Ets cant fidel, flor que ha nascut al marge
d'aquesta vall per on camina el riu;	ets generosa, ho diu l'ocell
no clous la ma ni casa teva tanques	cantant la vida que respires,
i es generosa l'escalfor del niu.	ho diu la flor, l'arbre també,
	i jo que enamorat em tens
Els teus carrers no parlen gaire,	quan mossegant la teva fruita em mires.
te veu d'ermita el teu cloquer...
adéu dic a una jove esperançada,
i sento com repica un vell morter.

"Poblet, me'n vaig, amb tu diria:
sempre és un goig, sentir la melodia
del bosc, del camp, d'aquesta Vall;
veure com entra a casa la donzella
amb el cistell de fruita carregat
i en els llavis aquell brot de menta.

Me'n vaig, sempre és un goig
sentir-te com desig de fulla i fruita
de l'arbre que custòdia i té cura
del temps que vius i del record".

Dins el mateix llibre ("La Vall del Corb. Imatge i Poesia"), podem trobar dos dibuixos de Joan Duch que retraten una perspectiva de l'església i la façana principal plaça major (que s'especula que va ser el castell del Vilet, tot i que avui en dia ha perdut tota la semblança que podia haver tingut).

L'església	Plaça Major


fes click sobre la fotografia per ampliar-la	fes click sobre la fotografia per ampliar-la

I ara un ensenyaré un parell de cançons populars que tenen la mateixa arrel. La primera es la història d'un viatger que va anar passant pels pobles de la ribera del riu Corb. La segona narra la evolució del riu corb. Veureu que una es totalment plagiada de l'altra, però... quina va ser la primera?

Cançoner Popular (I)	Cançoner Popular (II)
DELS VIATGER DE LA VALL DEL RIU CORB	SOBRE LO POBRE CABAL DEL RIU CORB

A Rauric li fa mal el dit,	A Rauric, tot eixerit;
a Alcarràs li feia mal el braç,	a Llorac, té mal el cap;
a Llorac li feia mal el cap,	a Vallfogona, ja no estava de broma;
a Albó es va menjar un pinyó,	a Guimerà, li van donar la ma;
a Vallfogona tenia la gola,	a Ciutadilla, una got de camamilla;
a Guimerà ja li va passar,	a Nalec va passar pel dret;
a Ciutadilla no li donaven vida,	a Rocafort, comença a anar de tort;
a Nalec li estiraven el bec,	al Vilet, ja enraonava grec;
a Rocafort el donaven per mort,	a Sant Martí, es va morir;
al Vilet ja no es podia tenir dret,	a Maldà, el van enterrar;
a Sant Martí es va morir,	a Belianes, tocaven les campanes;
a Vinaixa li van fer la caixa,	i als Eixaders, no en van entendre res;
a Maldà el van enterrar,
a Belianes tocaven les campanes,
i als Eixaders no en van saber res més.

Finalment dir-vos, que al Vilet no només hi ha art del passat, també hi ha artistes en actiu:

- Tenim un pintor (de quadres, no pas de parets!): FERRAN GINER. Si en voleu saber més, feu "click" aquí.

- Tenim un grup de teatre (professional, res d'aficionats, eh?): MICROCOSMOS TEATRE. Si en voleu saber més, feu "click" aquí.