- LO VILET: LINGÜÍSTICA -

    A veure si amb una mica de paciència aconseguim muntar un diccionari Viletenc-Català. Segurament apareixeran paraules que no només són pròpies del Vilet i de les terres circumdants, sinó també del Lleidetà. Les paraules estan escrites tal com es pronuncien, que ningú es queixi si troba que no estan escrites en la forma gramatical correcta (si es que existeix una forma gramatical correcta del Viletenc...)

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

 

A

 
Afuar: Convertir-se en fuet. No, es conya. L'he sentit emprar com a "Accelerar", però no un vehicle, sinó en una persona (sobretot als padrins que caminen costa avall: "No t'afuos que caura's!".
Agotxar: Ajupir. Exemple: "Al Padrí li ha aigut la mangala i no es pot agotxar a recollir-la".
Ampic: "De seguida que". Exemple: "Soparem ampic arribi lo padrí".
Ancabat: Després (suposo que té algo a veure amb el verb "Acabar"). "Ancabat de dinar farem una becanya"
Andiot: És un gall d'indi, però ara que ja no n'hi han massa pel poble, s'utilitza més com a paraula despectiva, dit d'algú que es un faltat, que no hi toca massa: "Lo teu fill es passa tot lo dia fent l'andiot".
Asbocinar: No pas, no vol dir tocar la bocina. Significa dividir un tot en parts més petites, es a dir, fer bocins.
Asgolfa: Les golfes. Exemple: "Puja a l'asgolfa, però vigila que hi han esmuriacs".
Asmari: Armari (no se perquè, però moltes paraules que comencen per "A+una altra lletra" han mutat en "A+s").
Aspavil: La traducció més propera seria "Espavila't", i s'utilitza per donar pressa a algú.
Astisores: Eina que serveix per tallar, altrament coneguda com a "Tisores".
Aulor: Olor. Exemple: "Aquí fa aulor de Chicolata". Com veureu, bastantes paraules catalanes han mutat de manera que en Viletenc comencen per "Au-".
Aulives: Les olives de tota la vida, especialment les arbequines, que són les de la nostra terra.
Aumon: Enlloc. Exemple: "No trobo les astisores aumon".
Aurineta: Com la pròpia paraula ja indica es un ocell "Au-rineta". Però quin ocell? Dons es tracta de les Orenetes de tota la vida.
Averar: Agafar una cosa que està massa alta. Exemple: "Nen, avera'm lo sucre de l'asmari".

Índex de lletres

B

 
Becanya: Migdiada. Culturilla: de la mateixa manera que està prohibit fer siroll durant la nit perquè la gent dorm, al Vilet està prohibit fer siroll des de les 15:00 fins a les 17:00 de la tarda, que es quan los Viletencs acaben la becanya.
Índex de lletres

C

 
Canyardo: És fotre un xut a una pilota, de manera surti disparada a 300 km/h i facii escagarrinar-se al porter.
Carallot: Paraula despectiva de baixa intensitat. Vindria a ser com "imbècil", però en to amical o familiar.
Consagrat: Malparit, però en un to menys ofensiu. Exemple: "Que n'arribe a ser de consagrat lo Martí".
Cordé: Xai, be, anyell, l'animal portador de les costelles supremes, mmm... carn de cordé...
Corgelador: No, no te res a veure amb glaçar el cor. Es un sinònim del Congelador del frigorífic.
Cunya: Habitació de la casa destinada a guisar, coneguda habitualment amb el nom de "Cuina".
Índex de lletres

D

 
Dingú: Ningú.
Dinfé: S'utilitza quan algú dóna una opinió o una informació sense assegurar que sigui certa al 100%. Exemple: "-On ha anar lo crio? -Dinfé que és a les piscines".
Índex de lletres

E

 
Ensumenia: Xemeneia (aquesta no s'assembla ni en pintura). Quan a vegades se m'escapa, la gent em mira com si hagués dit una paraula en àrab.
Esmuriac: Rat-penat. Ni idea d'on pot venir aquesta paraula.
Estuba: Estufa. Tradicionalment és un cilindre metal·lic d'uns 70-80 cm. d'alçada ubicat al minjador on s'hi cremen troncs per obtenrir calor i passar l'hivern.

Índex de lletres

F

 
Fato: Viam, que aquesta es difícil d'explicar. Es podria entendre com a un conjunt de coses diferents o indeterminades que ocupen un volum considerable (que sobresurt de lo normal o que excedeix lo que hom podria esperar). Exemple (1): "Lo Padrí té tant fato al celler que no s'hi pot ni entrar". Exemple (2): (la podria dir algú que es troba el seu amic Ramonet carregant 5 bosses del supermercat a cada mà): "Collons Ramonet, si que portes fato!".
Fenya: Treball, Feina.
Fontaine: Per la pinta us podríeu pensar que es una paraula que deriva del Francès. Doncs no, i tampoc té res a veure amb una font. Té l'arrel en la paraula castellana "Container" i significa "Contenidor de la brossa".
Índex de lletres

G

 
Gonyar: Contracció parca del verb "Guanyar". Usat especialment en la contracció interrogativa "Quigonya?" ("Qui guanya?", res a veure amb l'au migratòria)
Índex de lletres

H

 
Hole!: Salutació cordial de les terres de ponent. L'equivalent al fred "Hola" de Barcelona. Exemple famòs: "Hole! Que hi han... les noies?!?".
Índex de lletres

I

 
il: Una altra contracció parca. "il = i + el". Exemple: "il Jordi? = i el Jordi?".
istiu: Estiu. Estació que compren els periode del 21 de Juny al 20 de Setembre. La segueixen la Tardó, l'Hiver i la Primavera.
Índex de lletres

L

 

Lego:

Apart de ser un joc per a criatures, també es una paraula viletenca. Vol dir "Aviat". Exemple: "Lego es farà de dia".

Llaó:

No fa pas referència al Lleó, sinó que significa "Llavor" (Ens hem estalviat 2 lletres).

Llectua:

Enciam (Curios no? L'única cosa que tenen en comú les dues paraules són la "a", la "e" i la "c").

Lo:

Correspon a "El", l'actual article determinat masculí singular. "Lo" és lo millor article que es va poder inventar mai i que va ser suprimit per Pompeu Fabra durant la normalització lingüística en un moment de tonteria que li devia agafar.
Índex de lletres

M

 
Mangala: Bastó que fan servir los padrins per caminar, i que es utilitzat habitualment per amenaçar vailets (mentre s'agita vigorosament a l'aire) o per propinar càstigs corporals (mentre s'agita vigorosament a l'aire).
Marraco: Bestia (o bestiola) mitològica que serveix per espantar los crios. Podria ser l'equivalent al "Coco" castellà. No hi ha poble de les rodalies del Vilet sense una casa abandonada on s'hi amaga lo marraco (altrament coneguda com a "Cal Marraco").
Mija: La meitad d'una cosa. Exemple: "Ets la meva mija taronja"
Mixó: Ocell. Es diu quan no es vol o no se sap especificar a quina espècie pertany (pardal, garsa,...). També l'he sentit pronunciar com a "Moixó".
Minjador: Sala de la casa on es minje. A altres llocs de Catalunya es diu menjador.
Mortell: Martell, per clavar claus o colpejar el que convingui. Exemple: "La mort d'ell va ser per un cop de mortell"
Mòtit: Mou-te! Afanya't!
Índex de lletres

P

 
Palter: Merda, tifa de dimensions considerables.
Popes: Són los Pits a la Lleidatana.
Promte: Una altra paraula que vol dir "Aviat". Usat especialment en expressions del tipus: "Més promte que no et penses".
Puesto: Lloc (genèric).Exemple: "No trobo puesto al corgelador on col·locar lo cordé".
Índex de lletres

R

 
Regna: Reina. Especialment usat en la frase "Regna de Deu!", que denota sorpresa per alguna cosa.
Índex de lletres

S

 
Servar: Agafar amb força una cosa que està en perill que marxi de lloc. Servar-se es subjectar-se. Aquesta paraula la va descorbir de jove el Joan de Ca la Quiteria quan viatjava en tractor i el Paleta li va dir "Serva't fort que no caigos!".
Sicle: És un període de cent anys, ni un més ni un menos. Los de fora es refereixen a aquest piló d'anys amb la paraula "segle". Exemple: Lo padrí va neixer a principis del sicle XX.
Silló: No confondre amb un "silló" per a seure! Un silló és ni més ni menos que  un càntir. No es una paraula exclusiva del Vilet i rodalia, però més d'un es queda estranyat quan sent la paraula i es que no forma part del diccionari de Pompeu Fabra. Exemple: "Si jo tingués un silló beuria aigua fresqueta".
Siroll: Soroll. Exemple: "No fotos siroll que lo Padrí està fen una becanya".
Índex de lletres

T

 
Tacó: Un gec d'osties, pallissa. Exemple: "L'altre dia vaig trencar lo televisor i lo padrí em va fotre un fart de tacó amb la mangala".
Targa: La capital de l'Urgell: Tàrrega.
Tarrons: Dolços energètics que es solen consumir pels voltants de Nadal. Els més tradicionals son el "Tarró de Gijona" i "El Tarró d'Alicant".
Treato: Teatre. Amb aquesta paraula es pot crear un bonic traballengües. Probeu de dir: "Un treato, Dos treatos, tres treatos, tres tristos treatos amb tigres treballen tràgicament. Un treato, Dos treatos, tres treatos."
Tusino: El lo porc porc, l'animal viu. Exemple: "Lo Pepet es més llord que un tusino".
Txapo: Estri semblant a una aixada, però amb la part metàl·lica més ampla, i l'angle que fa respecta al pal és més tancat.
Txicolata: Xocolata, pronunciada com en castellà: [Txicolata] o [Txicolate]
Txulla: Carn de tusino (de la part de cansalada de la panxa), que fregida a la paella està de vici.
Índex de lletres

X

 
Xinxollar: Paraula acceptada en català normatiu que es troba en desús, però no pas al Vilet! Es pronuncia més aviat amb "TX" (Txintxollar) i vol és l'acció d'agitar un recipint que conté líquid. Exemple: "No xinxollos la coca-cola o s'esbravarà".
Índex de lletres