- LO VILET: HISTÒRIA -

   Lo Vilet no es va descobrir fa quatre dies com les Amèriques. Enllavors lo seu nom ni tan sols era Vilet sinó un altre molt més culte i llatí: "Villa Magnis Honoris", o això es lo que especulen els que tenen estudis.

Soldat Romà fundador de la Víla

(per la expressió de la seva cara, creiem que aquell dia estava de mala llet)

    El que és segur de tot això es que més tard, a l'Edat Mitja, mentre els senyors feudals feien les seves guerres i els seus negocis, la gent es referia al Vilet amb algun d'aquests noms: Vilamanyanor, Vilamenyenor o Vilamanyor, segons lo dia de la setmana i la posició de la Lluna al cel. L'important del cas es que al final la cosa va derivar en el nom del Vilet.

    La primera notícia registrada que es té del poblet es al 1084 quan lo sinyor Ramon Folc de la família dels Cardona va donar una quadra existent al Vilet a Guillem Miró de Boixadors. D'aquest fet en podem concloure tres coses:

     1) Ramon Folc era una persona molt generosa.
     2) Guillem Miró de Boixadors necessitava una quadra pel seu bestiar.
     3) Que el Vilet ja existia en aquest temps (i estava format com a mínim per una quadra).

     I les coses no es van acabar aquí: el 28 de Febrer de 1157, Bernat de Boixadors (parent del que havia rebut la quadra), dona lo Castell del Vilet i els seus delmes a Bernat de Santmartí. Aquest tal Bernat de Boixadors va ser molt generós, però no era pas tonto: li va donar la castlania(1) però no no el domini absolut del poble, ja que el terme va continuar en poder dels vescomtes de Cardona, que pel que podem deduir era la família rica de la contrada en aquella època.

    I continuen les transaccions comercials, perquè 17 anys més tard (1174), Berenguer de Cardona va cedir a Vallbona de les Monges i a l'ermità Ramon els drets Dominicals que tenia sobre el Vilet rebent a canvi 500 sous Barcelonesos. Xiquets, amb tanta compra-venda això ja comença a semblar una partida del Monopoly (o del Viletpoly, en aquest cas).

    Abans de continuar, voldria extraure més conclusions amb tot el que hem après fins aquest punt:

    1) La gent no s'estimava massa al Vilet perquè de moment, els nobles no fan més que regalar, donar i cedir coses del poble. Mai compren res! Una casa, un xaletet, un tros... re de re!
    2) L'ermità Ramon havia de ser per força una persona sobradament coneguda, ja que els que registraven totes aquestes transaccions van considerar suficient de posar només el seu nom. Jo suposo que el notari de l'època devia pensar: "posant lo Ramon, ja sabran qui vull dir".
    3) No saben si el negoci que va fer Berenguer de Cardona va ser brillant o si el van estafar. Tot depèn de quin tipus de 500 sous hagués rebut. Si es tracta de 500 sous d'Enginyer de Camins, Canals i Ports, l'home va fer un negoci rodó, però si parlem de 500 sous de becari de biologia, llavors o pobre home era curt de gambals.

    Fins aquí també podíeu pensar "Ostia! Si que eren pesseteros i ateus aquests de Cardona, que van desvinculant-se de l'església a canvi d'uns quants sous". Res més lluny de la realitat! Fixeu-vos que en 1191, els Cardona van fer just el contrari: van donar possessions al monestir a canvi que aquest tingués un sacerdot que digués les misses per a l'ànima de Ramon Folch de Cardona.

    Però l'acte de generositat més gran va tenir lloc al segle XIII, quan Berengueda d'Aguda va donar el domini, la castlania i els drets que tenia en el castell a favor de l'Abadessa de Vallbona. El Vilet devia d'anar guanyant punts, perquè l'abadessa va tenir diferents plets amb la família Anglesosa sobre la castlania del Vilet (recony, quina paraula més difícil: "Castlania". Hasta costa de pronunciar). Suposo que els plets els devia guanyar l'abadessa de Vallbona perquè des de l'any 1380 el Vilet va formar part de la baronia de Vallbona, de la qual depenia la jurisdicció civil i criminal.

    Mira, i com que això ja comença a ser un rollo patatero, crec que farem un salt de uns quants segles cap a endavant per acabar més aviat. Bueno, la veritat es que les meves fonts d'informació s'acaben aquí, però jo suposo que la cosa sempre devia anar igual: jo et compro a tu, tu em regales a mi, soborno a l'altre, el noble no vol, l'església si... lo pa de cada dia en la història de tots els pobles!

    Total, que vist i no vist ens plantem al 1940, moment en el qual el Vilet tenia aquesta pinta:

Com veieu, no ha canviat gaire respecte al Vilet actual

    En aquest punt suposo que el tema de les compra-vendes ja s'havia calmat doncs la població vivia tranquil·lament de la terra: ametllers, oliveres i vinya es lo principal. Eps! però no només de la terra, que us pensàveu? "No sólo de la tierra vive el hombre", que va dir un. El Vilet també era una ciutat industrialitzada com la que més: hi teníem una fàbrica, una sinyora indústria dedicada als manipulats de paper i cartó.

    I en el tema política, si recordeu ens havíem quedat a les mans de Vallbona de les Monges. Per aquesta època de Postguerra, i si los padrins del poble no m'enganyen(3), el poble pertanyia a Rocafort de Vallbona, cosa que va ser així fins a l'any 1972 quan vam passar a formar part del municipi de Sant Martí de Maldà, lo qual va ser un alivio per tots. Ei, no mos alarméssim! No tenim res de dolent amb los de Rocafort, que a més de ser los nostres veïns són molt bona gent! El motiu d'alegria va ser per una qüestió pràctica que de seguida entendreu. Llegiu:

    a) Lo Vilet pertanyia a Rocafort
    b) Rocafort pertanyia a Vallbona
    c) I Vallbona era conegut per tot arreu com a Vallbona de les Monges

    Per tant, quan un volia dir lo nom correcte del poble havia d'agafar aire i dir d'una bufada: "Visc a Vilet de Rocafort de Vallbona de les Monges". Per tant, quan vam passar al municipi de Sant Martí més d'un se'n va alegrar (sobretot els qui havien d'escriure lo nom del poble varies vegades al dia).

    I ja per finalitzar, us explicaré que l'esdeveniment més important de la història del Vilet va tenir lloc a l'any 1969. En un acte solemne es va procedir a la inauguració del nou pont del poble que travessava el riu Corb i que estava absent des del 1930, quan la riuada de Sant Lluc se'l va emportar per davant. Temps i esforços li va costar a l'alcalde aconseguir que los polítics de llavors es fixessin en els problemes d'un poble diminut de l'Urgell i afluixessin la butxaca per construir el més que reclamat pont! Ah, i aquest mateix dia també es va inaugurar l'enllumenat públic del poble (ja posats a demanar calers pel pont, suposo que en van demanar una mica més per la llum). En aquest acte hi van assistir l'arquebisbe de Tarragona, doctor Benjamín de Arriba i Castro, el President de la Diputació, Sr. Rázquin, lo mossèn Florenci i Giralt i per suposat l'alcalde, el Sr. Martí Roscadell i Cortada, que per si no ho havia dit abans, era lo meu avi. Poc s'ho hauria pensat ell que algun dia sortiria el seu nom i fotografia per internet.

   
  Lo del barret gros es l'arquebisbe. Lo que aguanta la cinta es lo mossèn Florencio, i aquell que estira el coll per darrera seu, traient lo cap per la esquerra es lo meu avi!  

    Si algú de vosaltres es pregunta perquè he dit que aquest va ser l'esdeveniment més important de tota la història del Vilet, la resposta es aquesta: perquè aquell dia van fotografiar el meu avi i van publicar la foto en un llibre de certa categoria. I si algú opina que "no n'hi ha per tant", que m'escrigui i m'expliqui cada quan us fotografien els padrins inaugurant lo pont del vostre poble. Jo no ho vaig arribar a veure, però van dit que aquell dia lo pobre home estava realment emocionat.

    I fins aquí la història del Vilet. Los successos més notoris dels anys que falten fins arribar a l'actualitat els trobareu repartits per la resta de seccions de la web. Apa, navegueu i culturitzeu-vos una mica.

(1) castlania: Drets annexos al càrrec de castlà(2).
(2) castlà: A l'edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d'un castell i d'una porció de béns annexos o castellania en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats.
(3) No, no m'enganyaven pas los padrins. Acabo de confirmar a la pàgina web de Sant Martí que el Vilet es va annexionar a Rocafort durant el 1842