- LO VILET: LA POBLACIÓ -

Contades són les vegades que quan pregunto a algú "Coneixes lo Vilet?" em donen una resposta afirmativa. I en una d'aquestes vegades la resposta va ser també irònica: "Lo Vilet? Aquell poble que té més gallines que persones?". Ja, ja i més ja. Quant riure. Doncs sí, es un poble petit. Petit i mono, però les ironies sobren. A més, ara analitzarem això des d'una visió rigorosa i científica: mirarem els registres del cens al llarg de la història i veurem com això no sempre ha estat així.

	NÚMERO DE FOCS⁽¹⁾	NÚMERO D'HABITANTS	NÚMERO DE GALLINES⁽²⁾
Any 1359	17		N/A
Any 1553	3		N/A
Any 1718		26	180
Any 1787		84	66
Any 1830		48	95
Any 1842		52	50
tots los anys següents...		entre 40 i 50	entre 60 i 70
Any 1970		40	61
Any 1980		20	39

(1) foc: no, no es un incendi! un foc es una llar habitada. Substituïu la paraula "foc" per "casa" i tot us semblarà més entenedor (però també menos rigorós i científic)
(2) Per qui no ho hagi pillat, aquesta columna es falsa. Pretenia ser humor. La resta de columnes son 100% certes.

Bé, com podeu veure, acabem de comprovar que el número de gallines no sempre va superar el número de viletencs. Ah, i abans que m'ho pregunteu ja us dic que mireu al peu de pàgina per veure que vol dir això dels focs. No te res a veure amb hipotètics piròmans de l'Urgell.

Això del registre històric està molt bé, però que en podem dir de l'actualitat? Viam, les coses no anàvem massa bé al camp i la gent ja anava marxant, però segons m'han explicat, el procés d'emigració cap a la ciutat va tenir el seu màxim històric en el moment en que "La Fàbrica" va tancar les seves portes (1964-1965). Els pocs habitants que queden al Vilet (20 segons la taula de dalt) no porten nova descendència al poble (normal!, no veieu que ja eren grans i l'havien aportada anys enrera) de manera que la població va envellint i va seguint el curs natural de la vida. Això fa que arreu es pugui arribar a sentir el comentari "El Vilet es mor. Aviat serà un poble fantasma".

I es un trista frase que no li faltava raó, i que se m'encongia el cor cada vegada que la sentia. No obstant pot ser que les coses prenguin un nou rumb, doncs en els darrers 20 anys hi ha hagut un moviment d'immigració: la gent ve al Vilet! Les cases es venen, es reformen i tornen a ser ocupades per nous viletencs. Gent que no només hi passa els caps de setmana sinó que fins i tot s'hi queda a viure!