L'Església el nostre únic monument i per tant se li ha de dedicar un apartat especial.

ESGLÉSIA: L'EXTERIOR

    L'edifici era una construcció gòtica típica del temps: una paret de amb coberta de terra i campanar d'espadanya per a tres campanes. Va ser construïda en el segles XIII-XIV amb la peculiar austeritat i elegància del Císter, i malgrat que exteriorment ha sofert diverses reformes estructurals, en el seu interior encara es pot apreciar l'estil gòtic en bon estat de conservació.

    Es destaquen els contraforts i una rosassa sobre la porta que va ser reconstruïda a l'any 1808. L'antiga espadanya de tres campanes va ser reformada a l'any 2003 i va passar a ser una moderna espadanya de dos campanes. En aquest mateix any es tira a terra l'abadia i el fossar (l'antic cementiri) per tal de donar lloc a un espai obert al voltant de l'edifici, realçant-ne la bellesa arquitectònica.

Església de Santa Maria del Vilet	Vista de l'església des del Carrer Major

Espadanya actual	Antiga espadanya

Porta d'entrada	Detall sobre la porta

ESGLÉSIA: L'INTERIOR

    Que hi trobem a l'interior de l'església? Primer de tot, i com ja s'ha dit abans, es pot veure un arquitectura d'estil gòtic en bon estat de conservació. La primera pregunta que hem de fer és: la església sempre ha estat així? No pas! Ni la planta de l'edifici ni la distribució que tenim avui en dia són les originals.

    Quan es va construir, no existien les ales laterals, l'altar estava col·locat a sota de la rosassa (es a dir, on actualment hi ha la porta d'entrada) i la porta d'entrada estava situada en una de les parets laterals de l'edifici (molt probablement la paret Sud).  A principi del segle XIX l'altar es mou cap a la seva posició actual (a la paret Oest, sota les escenes de l'Anunciació i de la Visitació), s'obra una nova porta d'entrada a sota de la rosassa i es construeixen les ales laterals (amb la intenció que fossin dues capelles a banda i banda del presbiteri⁽¹⁾) i es va muntar el cor per als cantors. La llàstima es que per tal que poguessin ser construïdes aquestes capelles, es va haver de tirar a terra la porta d'entrada original (una cosa menos a conservar).

    Però el que més destaca de l'interior de la parròquia és la imatge policromada de Santa Maria. Data del segle XIV i ha estat atribuïda a Guillem Seguer. Per orgull de tots los Viletencs, s'ha de dir que està considerada com una de les millors imatges del gòtic català. Durant la guerra civil, per tal de preservar-la de la crema  i destrucció que van patir moltes imatges litúrgiques va ser enterrada per quatre homes (llur nom encara desconec) en un tros de la partida de "Les Astes". Si algú em pogués facilitar el nom d'aquests quatre fidels (ja sigui per honrar-los en aquesta web o només per satisfer la meva curiositat personal) li agrairia que m'ho fes saber.

    I després, també s'hi pot trobar un esplèndid sarcòfag gòtic del segle XV. Aquí hi ha dualitat d'opinions sobre a qui pertanyia aquest sepulcre segons quina sigui la bibliografia que es consulta. D'una banda s'afirma que al sarcòfag hi han les armes dels Alemany i dels Pinós (que foren senyors a la comarca) i d'una altra banda només es parla dels blasons de la família Alemany i Toralla.

    Finalment anem a parlar una mica de la pintura. A la paret Sud, a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu hi trobem dues pintures del pintor-decorador Jaume Minguell (un de Tàrrega). Aquest bon home, a més de fer-nos los quadres també ens va policromar la imatge de la Verge, que pel que es veu, al principi devia de ser en blanc i negre. Les pintures són de dues escenes bíbliques: a l'esquerra tenim l'Anunciació i a la part dreta la Visitació, ambdues molt colorides i plenes de moviment (segons els experts).

    I després de tantes explicacions venen les fotos de rigor:

Interior de la parròquia. Paret darrera de l'altar
Ala esquerra: Santa Anna i el sepulcre dels Alemany	Ala dreta: Lo Cristo
Detall del sarcòfag dels Alemany	Planta superior i detall interior de la rosassa
Pica on es procedeix al bateig dels Viletencs

    Que en falta per fer? doncs un parell de fotos al sostre de la església, que pel que es veu també està valorat. Llegiré la nota d'algú més expert que jo: "...són d'obligada admiració, a part de la ben conservada rosassa, les dues claus de volta del sostre romànic⁽²⁾ arquejat. La primera, al damunt i prop de la rosassa, representa la figura de l'anyell de Déu, i l'altra, posada sobre el presbiteri⁽¹⁾ actual, porta la de la Verge amb el nen Jesús - mostrant un ocell - sobre el seu braç esquerra.". No patiu que la propera vegada que visiti l'església del Vilet faré una fotografia detallada de tot això per poder pair-ho millor.

ESGLÉSIA: SANTA ANNA

La parròquia del Vilet és dedicada a Santa Maria. Llavors... que hi pinta aquí Santa Anna? Doncs pel que sembla, la imatge de la Verge que hi tenim va ser venerada com si fos Santa Anna durant molts anys. Es més, de petit encara recordo discussions sobre si allò era la imatge de la Verge Maria o de Santa Anna.     Em sembla lògica aquest confusió, doncs si recordeu, la nostra patrona es Santa Anna, i per la seva diada quan celebrem la festa major. Però potser el que cal preguntar es: que va ser abans l'ou o la gallina? Es a dir: a) La patrona del Vilet sempre havia estat Santa Anna i per això la imatge de la Verge es va confondre amb una de Santa Anna? b) O al revés? La gent es va pensar que la imatge de la església era de Santa Anna i per això van decidir de fer la festa major el dia 26 de Juliol?     Si algú sap la resposta, si-us-plau que m'ho expliqui.

Verge Maria vs. Santa Anna